Els mots construïts amb prefixos en general s'escriuen aglutinats. Per exemple: arximilionari, asimètric, bescanvi, bicameral, coexistir, desacostumar, hemicicle, interdisciplinari, macroconcert, monocèfal, postreforma, precristià, procreació, pseudoderivat, refer, sobreprotector, ultraconservador [...]
Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple:
vice primer ministre
ex Unió Soviètica
manifestació [...]
En general, a l'hora de pronunciar els motsprefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
Si un prefix va seguit d'un mot que comença amb majúscula, cal deixar un espai en blanc entre el prefix i aquest mot. Per exemple:
anti OTAN
ex Iugoslàvia
ex URSS
fluorescència anti Stokes
l'Europa post Maastricht
pre Il·lustració
Ara bé, si el mot prefixat constitueix un nou nom propi, el pref [...]
.
Aquest criteri també afecta els motsprefixats amb un manlleu adaptat que ha passat a formar part de la llengua i, per tant, ja és una paraula catalana. És el cas del mot anglès stop, que en català s'ha adaptat amb e- inicial, estop, i forma el derivat autoestop.
En canvi, aquesta e no es troba en els [...]
En alguns parlars, el so inicial delsmots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, delsmots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]